Les relacions a la feina

Mai he parlat de les relacions entre home-dona que hi ha a la feina. És un tema que sempre he "passat" bastant i que ara em sorprèn força. Sempre he treballat en empreses petites-mitjanes i tampoc m’havia fixat massa en aquest tema.

L’any passat, treballava a l’empresa de peix com a Secretària de Direcció; tenia un despatx per mi sola i estava bastant desconnectada del tema.

En aquesta empresa de quasibé 500 treballadors, me n’adono de la quantitat d’homes i també dones que busquen relacions extra-professionals, molts d’ells, persones casades. Jo no m’he casat mai i per tant, no sé quina necessitat pot haver de mantenir una relació extra-professional: crisi en el matrimoni, egoïsme propi de la persona, fer-se el "maxote", etc.  però m’és igual!!

Evidentment que no tothom és igual però hi ha un sector que sembla que el que busquin sigui enrollar-se amb algú desesperadament. Quin problema té aquesta societat: la gent no fol….a casa seva? La gent està farta de tot? La gent porta massa anys casada? La gent s’estima realment a la seva parella? 

També fa gràcia algunes persones que perquè un/a noi/a sigui solter, es pensen que has d’estar a la seva disposició. És un tema que no acabo d’entendre massa, al segle XXI.

Suposo que aquest fet no és aïllat i que passa en molts llocs.

No he parlat mai d’aquest tema públicament en el meu blog i m’agradaria que em donéssiu la vostra opinió. 



Comentaris tancats a Les relacions a la feina

Stress: malaltia principal del segle XXI

Ara portava molt de temps sense escriure: entre una cosa i una altra, no he tingut temps. Els mesos de gener, febrer i març han estat molt estressants per a mi. El mal a les cervicals, és un problema massa freqüent en mi: l’estress se m’acumula a les cervicals i fa que a vegades em desperti de dolor per les nits.

Malauradament, aquest no és un tema aïllat, sinó que cada cop conec a més gent que té el mateix problema. No sé com fer-ho per curar-me. Si vaig al metge, em receptarà el Miolastan que són unes pastilles molt fortes i que se’m senten força malament i sinó haig d’estar convivint amb el dolor.

M’agrada molt la feina que faig però és molt estressant, ja que sóc l’única persona en el departament que porta tota la cartera d’exportació de comandes tancades: la gent constantment està reclamant i amb exigència i jo no dono l’abast: sembla ser que és normal i els caps ja saben que no es pot amb tot però s’ha de saber una mica valorar què és més important i què no. És difícil poder "passar" una mica ja que per a qualsevol client, lo seu és el més important. 

Estic realment molt cansada. Algú sabria com agafar-me les coses? Us passa quelcom semblant a vosaltres? 



5s comentaris

El problema de l’educació a Catalunya

Tant l'informe de la Fundació Jaume Bofill, com l'informe PISA diuen el mateix: el sistema d'educació suspèn i va molt malament. Entre altres dades es diu:

* En cultura científica els estudiants catalans encapçalaven la classificació l'any 2003, ara vuit comunitats li passen al davant.

* A Catalunya el 19% dels avaluats no tenen un nivell acceptable, un percentatge molt pitjor que en altres comunitats, com Castella i Lleó o Aragó.

* Un 30% estudiants d'entre 18 i 24 anys abandona els estudis de forma prematura. Aquesta xifra suposa el triple de l'objectiu europeu per a l'any 2010, fixat en el 10%. L'any 2000 era del 25%. Només Balears, Andalusia, Extremadura, Múrcia i Castella-la Manxa presenten una situació pitjor i, en el marc europeu, només obtenen pitjors resultats Malta i Portugal.

* Només un 60,3% dels joves de 20 a 24 anys ha superat l'educació secundària postobligatòria, davant del 61,3% d'Espanya i a 15 punts de distància de la UE, quan l'objectiu per a 2010 és el 85%. L'any 2000, teníem un 68,1%.

* Catalunya és la segona per la cua de tot Espanya, només per davant de les Canàries, amb un 69,6%, sis punts per sota de la mitja espanyola (75,3%), i lluny de les taxes més altes del País Basc i Navarra, totes dues amb el 84,4%.

I ara ens diran que només és problema de diners i de política: més professors, més diners per als professors i més lleis per als professors. Per això la consellaria d'Educació està preparant una nova llei de l'ensenyament que entre altres coses proposa que els professors tinguin més autonomia i estiguin més preperats.

Però molt em temo que això no és així de senzill. Segurament Catalunya no havia tingut tants diners per a l'educació com ara, per tant només amb diners no se solucionarà, i per altra banda donar a les escoles llibertat, com la que se'ls dóna ara amb l'hora de castellà addicional tampoc és desitjable que s'està implantant a poc a poc.

I és que no entenen que el problema a les escoles s'escapa de les possibilitats dels professors ? El problema de les escoles és un reflex dels problemes de la societat: els moviments migratoris, els problemes socials, les famílies destructurades, violència de gènere, pares que no fan cas als seus fills fins a l'extrem que els seus nens no saben ni parlar i moltes altres històries tristes es repateixen de manera mai vista a les aules. Què poden fer uns pobres professors davant d'això ?

Els professors intenten educar als nens, però els nens aprenen ràpidament que sempre que un professor diu NO hi ha un pare desitjós de fer el paper d'enrotllat que dirà que SÍ. Els professors no tenen autoritat.

Els professors intenten ensenyar català als nens, però els nens veuen que al patí només es parla castellà i que sense català es pot viure tranquilament.

El sistema educatiu pensa que amb una sisena hora els nens aprendran més, però s'ha demostrat que els nens aprenen menys que a l'any 2000, quan hi havia una hora menys.

El departament d'educació creu que amb uns professors amb més títols, voldrà dir que estan més preparats però el que aconseguiran amb això és el mateix que ha passat amb la sanitat. Els professors que durant anys han estat ensenyant es veuran superats per professors novells amb més títols adaptats a la nova normativa.

Informe Fundació Jaume Bofill

[@more@]



3s comentaris

La Comarca del Baix Llobregat

Sé que porto molt de temps desconnectada del bloc però m'és absolutament impossible de poder-me connectar i donar la meva opinió als vostres blocs. De veritat que ho sento molt. La culpa de tot això és el video que he penjat.

 

Aquest nou any 2008 ha de ser un any molt important per Òmnium Cultural i per la comarca del Baix Llobregat.
I espero poder-vos conèixer personalment, en aquest projecte. 

[@more@]

5s comentaris

Calendari de Tradicions i Costums dels Països Catalans 2008

Ja està disponible el nou Calendari de Tradicions i Costums dels Països Catalans per l'any 2008 i que ha estat editat per Òmnium Cultural.

Us deixo dues versions per si us les voleu descarregar. De fet, no fa mal tenir una còpia:

Versió 1

Versió 2 

Val la pena disfrutar i gaudir de les nostres tradicions!!! 

[@more@]

7s comentaris

BON NADAL A TOTHOM!!!

Després d'una setmana de molt d'estrés, voldria desitjar-vos a tots un Bon Nadal i un feliç Any Nou 2008!!

 

El Cicle Nadalenc comença el dia 8 de desembre, amb la festa de La Puríssima. En aquest dia, l’església celebra el dogma de la Immaculada Concepció, el misteri, segons el qual, la Mare de Déu va néixer sense ser concebuda, lliure de pecat original.

Aquest misteri no és propi del Cristianisme ja que el trobem relacionat amb certes deesses de la mitologia grega.

En el segle XIV, van haver profundes controvèrsies i divisions entre diferents intel·lectuals que eren partidaris i detractors de la festa, amb l’objectiu d’aclarir els diferents termes del concepte.

La Corona Catalano-Aragonesa en va donar suport des del principi, gràcies als escrits favorables de Ramon Llull i Bernat Metge, entre d’altres.

La primera referència escrita que es va trobar l’any 1281, va ser a Barcelona, en el qual, es va aprovar la celebració d’aquesta festa en honor a la Immaculada. A partir del segle XIV, els monarques catalans van obligar a celebrar aquesta festa a les seves diòcesis.

EL “VERD” DE NADAL

 

Les sortides a la muntanya per anar a buscar “verd” és un bon costum sempre que se sàpiga respectar la natura perquè d’aquests fruits es nodreixen molts els animals.

Portar un ram de vesc dels roures, del galzeran, etc. és senyal de bona sort. Moltes cases, durant aquests dies es guarneixen amb aquests vegetals que donen fruit a l’hivern i representen un bon auguri per les famílies. Per això se’ls relaciona amb el desig de la bona sort.

Que tingueu tots un Bon Nadal i bon Any Nou 2008!!!

[@more@]

4s comentaris

Projecte al Baix Llobregat

Us vaig dir fa unes setmanes que estic ficada en un projecte d'un Casal Català al Baix Llobregat. Ara per ara, el que us puc dir és que aquest serà el logo:

Fa molt de temps que l'esperàvem però molts de vosaltres ja sabreu que el Baix Llobregat no és una comarca fàcil ja que cada poble és molt diferent.

Encara trigarem uns mesos en poder obrir-lo oficialment però no cal recordar que per poder tirar endavant un projecte com aquest, necessitem la col·laboració de tots vosaltres, per tant qualsevol proposta i/o acció constructiva serà benvinguda. Tenim un email de contacte: omniumbaix@gmail.com.

Ja us aniré informant, tot i que ja us adelanto que volem que el jovent sigui una peça clau i per tant, anirà clarament enfocat a aquest àmbit.

[@more@]

14s comentaris

Una superbanda catalana

No sé si els coneixeu però aquest grup musical s'està convertint en una gran bomba musical. Aquest grup es va fundar l'any 2000. Les seves cançons tenen altes dosis d'ironia i de compromís nacional i està integrada per músics de diverses procedències tant geogràfica com musical.

Us en deixo un video perquè els conegueu de més a prop. A mi m'encanten:

 Crema Catalana:

Torna, Serrallonga:

 

[@more@]

5s comentaris

La incompetència del sector serveis a Catalunya

Fins avui no he tingut temps d'escriure. No sé per què però quan arriba a finals d'any, sembla que el món s'hagi d'acabar i tots anem molt atrafegats. Junt amb altres companys, porto força temps que estic dins un projecte per l'apertura d'un Casal cultural català al Baix Llobregat: No veieu la feinada que hi ha i la dificultat que té el Baix Llobregat quan cada poble és ben diferent.
Quan el tema ja estigui més avançat, us en parlaré i de ben segur que us demanaré aportacions per tirar endavant un projecte que us ben asseguro que serà molt ambiciós i espero que doni resultat.
 
El canvi de feina m'està anant força bé, pel moment i disposo d'un horari excel•lent que em permet de fer altres activitats fora del treball.
 
Ara per ara, volia parlar sobre la preocupació que tinc sobre la baixa qualitat que empreses com el RACC estan donant. Vull pensar que he tingut mala sort però malauradament altres persones m’han explicat casos que fan que el meu no sigui l’únic.
Com ja vaig comentar anteriorment, el mes d’abril em vaig canviar el cotxe i l’antic el vaig traspassar. Vaig presentar tots els documents al RACC perquè aquests, poguessin fer el tràmit de canvi de titular del vehicle antic. Per començar demanaven la targeta de residència de la persona compradora del vehicle que és anglesa; aquest document aquest any ha deixat de tenir validesa i per tant, ja no el fan perquè ja no és necessari (la informació es pot llegir clarament a la web del Ministerio). Sembla ser que el RACC no ho sabia. Després em van demanar el pagament de l’impost de circulació del vehicle antic: ja els havia entregat amb anterioritat però sembla ser que el van extraviar. Els vaig tornar a donar un altre còpia.
Els del RACC van trucar per dir que ara ja ho tenien tot enllestit i procedirien a fer el canvi de titular del vehicle a tràfic. La sorpresa ha estat que la setmana passada vaig rebre una multa que anava en nom meu i amb el vehicle que vaig vendre. Vaig trucar al RACC i em van dir que com que els faltava l’impost de circulació i que ho van reclamar moltes vegades al comprador sense resposta, van decidir tancar el dossier, sense arreglar el tema i sense avisar. Em vaig enfadar moltíssim i vaig demanar explicacions i vaig demanar per algun responsable que sembla que no existeix. No sé quants cops trucava i quan em demanaven el DNI em passaven la trucada d'un departament a un altre (horrible). Ara sembla ser que el tema s’està ja tramitant però m’agradaria saber què més puc fer. Denunciar-los per haver tancat un dossier deixant “en perill” a una persona? Què hagués passat si l’altre persona hagués tingut un accident i hagués matat a algú o li haguessin robat el cotxe? Qui m’hagués emparat? De veritat, què puc fer més? Ha arribat ja a un moment que pagues, pagues i pagues per res. Sembla que a tot arreu és igual. No sé, de veritat què es pot fer.

[@more@]

5s comentaris

Que la sort ens acompanyi!!

 

El que està passant actualment a Barcelona és una autèntica vergonya. Sembla impossible de creure-s'ho, propi d'un país tercermundista. Quina solució hi ha, si és que n'hi ha? Què podem fer nosaltres, els ciutadans? Realment val la pena anar a votar? Tornaran a guanyar els socialistes? On està el problema? Són tantes preguntes que em faig i que no trobo resposta, que agraïria que algú me les respongués. 

Avui he sentit a en Zapatero dient que els únics responsables són els socialistes; jo em pregunto: si l'errada ha estat d'ells, vol dir que hi ha algun incompetent i llavors què hem de fer nosaltres: seguir pagant a incompetents? Què ha de succeir perquè algú dimiteixi en aquest país?

La situació és gravíssima però he preferit més de penjar un vídeo amb clau d'humor per no posar-me a plorar.

[@more@]

9s comentaris