Nou article publicat al The Hibernian Magazine d’Irlanda: JOSEP TRUETA

Traducció article 

Josep Trueta és un dels més grans patriotes catalans de tota la nostra història.
Després d’Antoni Gaudí i Pau Casals és probablement el més important i també un
dels catalans més humanitaris que va treballar per salvar moltes vides humanes.

Tinc la gran sort de conèixer la seva filla gran que es diu Amèlia
Trueta i li vaig demanar d’escriure una biografia del seu pare per al magazine
The Hibernian Magazine. Ella ho va acceptar de bon grat i espero sincerament
que us agradi.

“M’han demanat d’escriure una breu biografia del meu pare, en Josep
Trueta, ja que sóc la seva filla gran i per tant, sóc qui el recorda millor.

Josep Trueta va néixer a Barcelona, el 27 d’octubre de 1897; va ser
fill, nét i descendent llunyà de doctors i químics posteriors a la guerra napoleònica.
Tanmateix, quan va arribar el punt de decidir la seva carrera professional, va estar
a punt de trencar amb la tradició per convertir-se en un pintor. Influenciat
pel seu pare (afortunadament en la branca humanitària), va estudiar medicina i
es va llicenciar el 1921. El 1923 es va casar amb l’Amèlia que va ser la seva
companya de per vida amb qui va tenir un fill (que va morir quan tenia 5 anys)
i tres filles.

El 1929 va ser nomenat cirurgià principal d’una gran companyia
asseguradora industrial, on va començar a experimentar amb la seva aproximació
biològica al tractament de fractures obertes que li va fer molt famós en la
Guerra Civil Espanyola i en la Segona Guerra Mundial i actualment és encara la
base per a tractar aquesta classe de ferides.

Quan la Guerra Civil Espanyola va acabar l’any 1939, es va exiliar amb
altres milers de catalans i espanyols i va ser convidat a anar a Londres per
una curta estància que finalment va durar aproximadament uns 30 anys. Primer
com a un simple cirurgià i finalment el 1949 com a professor de cirurgia
ortopèdica de la Universitat d’Òxford.

Amb el seu tractament, va aconseguir salvar milers de vides,
convertint-se fins i tot amb el més freqüent, després de la Segona Guerra
Mundial.

Durant la Guerra, va fer recerca en el ronyó descobrint la dobla
circulació sanguínia. Per aquest motiu va ser nomenat pel premi Nobel de la Pau
pel seu treball però, encara que el seu nom era el primer en la llista de
candidats, es van assignar cinc candidats més pel premi Nobel quan aquest,
limita el nombre a tres.

Quan la guerra es va acabar i amb el suport financer del seu amic, el
Sr. Nuffield, va portar laboratoris de recerca dins l’actual Centre Ortopèdic Nuffield
– Per primera vegada, aquesta investigació s’introduïa en aquest hospital afectat.
Ell i el seu equip van realitzar un gran treball sobre la poliomielitis,
osteoporosis, el creixement dels ossos, l’escoliosi, osteoartritis, etc. i va
començar a treballar per intentar demostrar la seva teoria sobre l’origen de
l’os. La seva fama va viatjar per tot el món – i conseqüentment, va ser
constantment convidat a donar conferències. El 1965 va deixar la seva posició a
Oxford, esdevenint professor Emèrit de la Universitat d’Òxford i Emèrit de d’institut
Worcester. Això va succeir quan el General Franco era encara viu i, encara que
no estava massa disposat a tornar a la seva estimada Catalunya amb Franco
encara al poder, va decidir tornar-hi principalment perquè no tenia cap mitjà
de treball, si es quedava a Oxford. Llavors, ell i la meva mare es van instal·lar
a Barcelona on li van permetre visitar a pacients de forma privada (però no li
van donar cap oportunitat de fer recerca i investigació, que és el que ell
desesperadament volia fer). El seu retorn no va ser feliç –estava angoixat de
com va trobar el seu país, tanmateix, va ser capaç de deixar la seva obra
mestre publicada: “The Development and Decay of The Human Frame” (El
desenvolupament i envelliment del cos humà). Tal i com declara en el prefaci
del llibre:”això no és un llibre de text però la història fascinant del
desenvolupament de l’esquelet humà…, l’estructura que permet a l’home mantenir-se
dret i el preu que paga per aquest privilegi”

És pràcticament impossible comprendre la personalitat d’en Josep Trueta
sense tenir en compte el seu intens i profund amor a la seva pàtria, Catalunya.
va ser la principal raó del seu exili –tal i com ho va dir en una memorable
ocasió: “He deixat el meu país perquè no vaig voler veure com la llibertat del
meu poble es mor
i amb això també la llengua catalana”. El
seu hobby va ser la història- i va escriure fins i tot, un llibre anomenat:
“The Spirit of Catalonia” (L’Esperit de Catalunya), que va ser un intent de fer
entendre als seus companys anglesos el per què mai li va agradar que el mencionessin
com un espanyol i el per què la seva llengua materna no era l’espanyol. Des de
la mort de Franco, el llibre ha estat traduït en català i publicat a Catalunya
i ha tingut 20 edicions. Ell està considerat com un heroi català; per exemple,
és difícil trobar un poble o ciutat de Catalunya que no tingui un carrer,
jardí, estàtua- fins i tot un gran hospital amb el seu nom. No tant a nivell
estatal, estic segura que ell hagués estat el primer en no donar-li importància
a això. Un cop, li van preguntar si ell era un separatista i va dir: “Jo
no sóc un separatista, jo ja m’he separat”.

El llibre “The Spirit of Catalonia” és el primer llibre escrit directament
en anglès per un català durant la segona Guerra Mundial. La Universitat d’Òxford
el va publicar l’any 1946. Moltes persones es preguntaven com un cirurgià podia
escriure aquesta classe de llibre en mig de la guerra. La resposta és ben
senzilla: “El seu amor al seu país, Catalunya”. Ell volia explicar als
anglesos la història d’un país petit anomenat Catalunya, que era el seu país i
el seu amor i també era la seva principal font de motivació.

Va ser difícil trobar aquest llibre en versió original anglesa però ara
és possible trobar-lo per internet. La família Trueta va publicar aquest llibre
en versió online i uns amics meus: en Daniel Carles i en Josep Arnau (dos amics
meus catalans que estan vivint a Dublin) i també en Marc Font i una servidora
(nosaltres vivim a Catalunya) vàrem col·laborar amb la família Trueta a la seva
correcció en aquesta versió anglesa que està disponible per tothom a Internet.
Aquest llibre està disponible a la següent web:

http://10anys.vilaweb.com/trueta/pdf/spiritofcatalonia.pdf

Aquest llibre és un homenatge a tota una generació de persones que varen
ser derrotades militarment però no pas espiritualment, sense l’esforç i la
tenacitat de qui avui, ningú tindria res de què parlar. És, sens dubte, un
llibre d’obligada lectura.

Finalment, al gener de 1977 Josep Trueta moria a Barcelona -15 mesos
després de la mort de la seva esposa l’Amèlia.

Fins aleshores, va acumular tota classe d’honors i en el seu Currículum
Vitae consta 66 distincions d’Universitats, etc. de tot el món, va publicar uns
200 diaris i 15 llibres monogràfics.

Va tenir un gran nombre d’alumnes de diferents nacionalitats, tots de
qui han parlat amb un gran respecte i afecte cap a ell. Com un d’ells que va
escriure: “La vida exaltada d’en Josep Trueta no era simplement el resultat dels
accidents geogràfics i històrics del seu naixement. Ell no només va respondre a
la història, ell hi va contribuir-hi”.

Beannacht De ort, go deo!!! (Que Déu el beneeixi per sempre)

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Nou article publicat al The Hibernian Magazine d’Irlanda: JOSEP TRUETA

  1. Extraordinari, gràcies per publicar-ho!

Els comentaris estan tancats.