Les relacions a la feina

Mai he parlat de les relacions entre home-dona que hi ha a la feina. És un tema que sempre he "passat" bastant i que ara em sorprèn força. Sempre he treballat en empreses petites-mitjanes i tampoc m’havia fixat massa en aquest tema.

L’any passat, treballava a l’empresa de peix com a Secretària de Direcció; tenia un despatx per mi sola i estava bastant desconnectada de les relacions del personal.

En aquesta empresa de quasibé 500 treballadors, me n’adono de la quantitat d’homes i també dones que busquen relacions extra-professionals, molts d’ells, persones casades. Jo no m’he casat mai i per tant, no sé quina necessitat pot haver de mantenir una relació extra-professional: crisi en el matrimoni, egoïsme propi de la persona, fer-se el "maxote", etc.  però m’és igual!!

Evidentment que no tothom és igual però hi ha un sector de gent que sembla que busquin sigui com sigui, enrollar-se amb algú, desesperadament. Quin problema té aquesta societat? la gent no fol….a casa seva? (amb perdó de l’expressió), La gent està farta de tot? La gent porta massa anys casada? La gent s’estima realment a la seva parella? 

Un altre tema curiós és que hi ha gent que es pensen que un/a noi/a solter/a, han d’estar a la disposició d’ells i has d’aguantar les seves gràcies. Si no ho fas, ja estàs mal vista. És un tema que no acabo d’entendre massa, al segle XXI. Suposo que aquest fet no és aïllat i que passa en molts llocs.

M’agradaria sentir la vostra opinió.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Les relacions a la feina

  1. gemminola diu:

    Suposo que hi ha molta gent que porta una vida rutinària i monòtona, i a la feina veuen una porta per a conèixer gent, i potser no és tant el fet de fotre un clau si no el fet de conèixer gent nova i oxigenar un xic el seu cercle d’amistats, que quan un està en parella tendeix a reunir-se amb altres parelles i la veritat, les activitats en grup de parelletes solen ser bastant avorrides i superficials.

    Molta gent quan està en parella deixa de banda la seva individualitat i molts deixen de banda els seus amics propis, i amb el temps se n’adonen que necessiten aquest espai, i potser sí que alguns ja que estan aprofiten per fer “una cana al aire”.

    Trobo que moltes vegades les persones són egoistes i quan estan en parella “castren” al altre per a relacionar-se sanament amb els altres, jo m’he trobat amb paios recelosos que desaproven la llibertat de poder relacionar-te amb altra gent sense haver d’estar ell present. Depèn d’un mateix si vol tenir aquest tipus de relació, com sempre el que et prohibeixen és el que més ganes tens de fer.

  2. Quin argument més ben explica’t qu has escrit Montse. M’ha agradat molt perquè jo a vegades em pregunto el mateix. L’altre dia sortia una senyora gran a la tele i deia que ara no és el mateix; les parelles es casen amb la tranquilitat de saber que existeix el divorci i evidentment, no és el mateix….
    Les relacions personals! Un tema que m’apaciona i del que cada dia aprenc coses noves… Espero que tinguessis un bon Sant Jordi guapa!! 🙂

  3. garmir diu:

    Hola Montse:
    Que passis demà, un bon dia del teu Sant.

  4. Josep diu:

    Bon comentari. Felicitats pel Sant.

  5. Tresinores diu:

    Quin tema tant complicat! Jo crec que hi ha una mica de tot. Gent que no te una relació satisfactòria a casa, gent que no te escrúpols ni consideració, gent que només busca cuidar el seu ego, gent que no valora res i va a “lu-que-surti”… També gent que s’enamora, que vol canviar la seva vida…

    El que comentes al final, és normal. En el meu cas i com que no porto “anell de casat” suposo que consideren que no tinc problemes mes quedar, sortir, convidar a prendre una copa i el que faci falta… I si no ets un bocamoll a més a més seràs persona discreta, per tant encara millor.

    Si hi ha gent que va a buscar “tema”encara es complica més tot amb la gran quantitat de gent que només vol “tontejar” ( i que no vol anar més enllà d’això.) En el meu cas he observat que últimament tinc “molta acceptació” entre “les de 40” casades i amb un o dos fills relativament petits. Jo crec que en realitat moltes es proven a si mateixes, per saber si encara poder agradar.

    En qualsevol cas, no s’han d’aguantar les gràcies de ningú. El millor es deixar caure un bon moc a la primera de canvi.

  6. Josep diu:

    A vegades la situació és de buscar rotllo com a repte, estàs vivint amb parella i has cedit part de la teva “llibertat”.
    I a vegades el llençar és la canya és un podria fer ho si volgués.

    Jo en la meva situació i càrrec: Recordo un cosa que me van dir fa temps “on és fica la olla…”.

  7. No sé per què però els amics que tenen una parella més estable són aquells que parlen més de sexe i de noies.
    I a la feina hi passem bona part del nostre temps; potser si veus que amb una persona t’hi entens bé durant tot el temps, doncs surt l’afecte…

  8. минимальные цены на гранит в украине, закажите сейчас

Els comentaris estan tancats.

Les relacions a la feina

Mai he parlat de les relacions entre home-dona que hi ha a la feina. És un tema que sempre he "passat" bastant i que ara em sorprèn força. Sempre he treballat en empreses petites-mitjanes i tampoc m’havia fixat massa en aquest tema.

L’any passat, treballava a l’empresa de peix com a Secretària de Direcció; tenia un despatx per mi sola i estava bastant desconnectada del tema.

En aquesta empresa de quasibé 500 treballadors, me n’adono de la quantitat d’homes i també dones que busquen relacions extra-professionals, molts d’ells, persones casades. Jo no m’he casat mai i per tant, no sé quina necessitat pot haver de mantenir una relació extra-professional: crisi en el matrimoni, egoïsme propi de la persona, fer-se el "maxote", etc.  però m’és igual!!

Evidentment que no tothom és igual però hi ha un sector que sembla que el que busquin sigui enrollar-se amb algú desesperadament. Quin problema té aquesta societat: la gent no fol….a casa seva? La gent està farta de tot? La gent porta massa anys casada? La gent s’estima realment a la seva parella? 

També fa gràcia algunes persones que perquè un/a noi/a sigui solter, es pensen que has d’estar a la seva disposició. És un tema que no acabo d’entendre massa, al segle XXI.

Suposo que aquest fet no és aïllat i que passa en molts llocs.

No he parlat mai d’aquest tema públicament en el meu blog i m’agradaria que em donéssiu la vostra opinió. 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.