Conferència sobre Antoni Gaudí dins el món cultural-literari català i la seva ideologia patriòtica

 
 
Dimecres 16 de setembre a les 19h30 a:
 
Ateneu Santfeliuenc
Carrer Vidal i Ribas 23-25
Sant Feliu de Llobregat
 
Entrada gratuïta
 
La conferència anirà a càrrec del Catedràtic en Filologia Catalana de la Universitat de Bellaterra, el Sr. Jordi Castellanos que ens parlarà sobre la relació de Gaudí amb Mallorca, amb Maragall, amb Carner, etc i també ens parlarà sobre la seva posició patriòtica.
 
Després de la conferència se servirà un pica-pica.
 



4s comentaris

Espectacle ALMOGÀVERS

El proper dissabte 17 de gener 2009 a les 20 hores, he organitzat un altre acte d’Òmnium Cultural del Baix Llobregat que tindrà lloc a Sant Feliu de Llobregat, amb la col·laboració del Centre Parroquial. Aquest espectacle tindrà aproximadament 1 hora de durada i serà apte per a totes les edats.

L‘espectacle ALMOGÀVERS consta de deu balls que volen representar
en un ordre cronològic els fets més destacats d’aquests personatges,
segons ho narra Ramon Muntaner, cronista de l’època.

RESUM_ESPECTACLE.pdf

COM ARRIBAR-HI.pdf

Malauradament aquest cop s’haurà de cobrar entrada ja que les despeses són considerables i dubto que les poguem cobrir totes. Tot i malgrat l’elevat cost, crec que val la pena de fer-lo perquè és un molt bon espectacle, tot i que ja no podré realitzar-ne més fins el setembre del 2009.

No cal dir que hi esteu tots convidats!!!

Video-resum espectacle: Música: Lou Dalfin – Titol cançó: Sèm encar icí (encara estem aquí)

 

 



4s comentaris

Mai no és massa tard per tornar a començar!! Camins

Quina llàstima que ja no es facin lletres de cançons tan sentides i maques com aquesta.

Camins que ara s´esvaeixen

Camins que hem de fer sols

Camins vora les estrelles

Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món

Per les parets de la mort sobre la pell

Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;

Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar

Per sortir a buscar el teu tresor

Camins, somnis i promeses

Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar

Pren la direcció del teu cor

Mai no és massa tard per tornar a començar

Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen

Camins que has de fer sol

Camins vora les estrelles

Camins que ja són nous



5s comentaris

Almogàvers- Venjança catalana

Aquest video el trobo sensacional.

El grup que canta és DESKARATS i el títol és Venjança catalana Almogàvers.

 

 

 

3s comentaris

Èxit brutal de les conferències sobre Colom a Sant Feliu de Llobregat

 Més d’un centenar de persones han visitat el Palau Falguera per assistir a les jornades que es van celebrar els dies 17 i 18 de setembre. Havíem reservat en un principi la sala dels Àustries que té un aforament màxim a 50 persones però se’ns va quedar petita i finalment vàrem haver d’utilitzar l’Auditori que té una capacitat per a 220 persones. Sens dubte, un èxit inesperat!!

90/100 persones van assistir a la primera jornada i unes 60/70 persones ho van fer a la segona jornada.

L’únic que puc dir és que estic molt contenta i encantada de la vida amb la bona reacció de la gent.

Gràcies a tothom!!!

 

 Video-resum de les Jornades a TV Llobregat

 

 

2s comentaris

Jornades que estem organitzant a Omnium Cultural del Baix Llobregat

Les primeres que organitzo com a membre d’Òmnium Cultural al Baix Llobregat. 

Molt aviat, a Sant Feliu de Llobregat!!!

Hi esteu tots convidats

 

17 de setembre a les 19 hores a la sala dels Àustries del Palau Falguera:

  • Projecció del documental emès al Discovery Channel d’Amèrica "Christopher Columbus secrets from the grave" (Cristòfor Colom, secrets des de la tomba)" amb versió castellana i a càrrec del Sr. Francesc Albardaner, coordinador general de les proves d’ADN

Video oficial Discovery Channel

18 de setembre a les 19h30 a la sala dels Àustries del Palau Falguera:

  • Aplicació de les tècniques de la lingüística als textos manuscrits de Colom per tal de determinar quina era la seva llengua materna.

  • La llengua materna de Colom era el català? 

Ponència a càrrec del Sr. Lluís de Yzaguirre, professor de lingüística de la Universitat Pompeu Fabra.

Dossier Colom 

 

Aforament limitat. Entrada gratuïta per ambdues jornades.

Es prega confirmació a omniumbaix@gmail.com o al telèfon 93.630 64 08, indicant nom i cognoms.

 

L’estudi que està canviant els llibres d’història:


4s comentaris

Vacances d’aquest estiu: Canadà

El 12 de juliol marxo cap al Canadà. Aquest any he decidit canviar de continent i d’aires i en lloc d’anar a Irlanda me n’aniré una mica més lluny.

Estaré dues setmanes i mitja a la ciutat canadenca de Calgary (regió d’Alberta); zona molt muntanyenca. Molt a prop de Calgary es troba un importantíssim Parc National; dins d’aquest parc es troba Banff of the National Park i el lake Louise.

Us deixo unes imatges que de ben segur, valen més que mil paraules:

 

 

 Banff of the National Park:

 

 

4s comentaris

Nou article publicat al The Hibernian Magazine d’Irlanda: JOSEP TRUETA

Traducció article 

Josep Trueta és un dels més grans patriotes catalans de tota la nostra història.
Després d’Antoni Gaudí i Pau Casals és probablement el més important i també un
dels catalans més humanitaris que va treballar per salvar moltes vides humanes.

Tinc la gran sort de conèixer la seva filla gran que es diu Amèlia
Trueta i li vaig demanar d’escriure una biografia del seu pare per al magazine
The Hibernian Magazine. Ella ho va acceptar de bon grat i espero sincerament
que us agradi.

“M’han demanat d’escriure una breu biografia del meu pare, en Josep
Trueta, ja que sóc la seva filla gran i per tant, sóc qui el recorda millor.

Josep Trueta va néixer a Barcelona, el 27 d’octubre de 1897; va ser
fill, nét i descendent llunyà de doctors i químics posteriors a la guerra napoleònica.
Tanmateix, quan va arribar el punt de decidir la seva carrera professional, va estar
a punt de trencar amb la tradició per convertir-se en un pintor. Influenciat
pel seu pare (afortunadament en la branca humanitària), va estudiar medicina i
es va llicenciar el 1921. El 1923 es va casar amb l’Amèlia que va ser la seva
companya de per vida amb qui va tenir un fill (que va morir quan tenia 5 anys)
i tres filles.

El 1929 va ser nomenat cirurgià principal d’una gran companyia
asseguradora industrial, on va començar a experimentar amb la seva aproximació
biològica al tractament de fractures obertes que li va fer molt famós en la
Guerra Civil Espanyola i en la Segona Guerra Mundial i actualment és encara la
base per a tractar aquesta classe de ferides.

Quan la Guerra Civil Espanyola va acabar l’any 1939, es va exiliar amb
altres milers de catalans i espanyols i va ser convidat a anar a Londres per
una curta estància que finalment va durar aproximadament uns 30 anys. Primer
com a un simple cirurgià i finalment el 1949 com a professor de cirurgia
ortopèdica de la Universitat d’Òxford.

Amb el seu tractament, va aconseguir salvar milers de vides,
convertint-se fins i tot amb el més freqüent, després de la Segona Guerra
Mundial.

Durant la Guerra, va fer recerca en el ronyó descobrint la dobla
circulació sanguínia. Per aquest motiu va ser nomenat pel premi Nobel de la Pau
pel seu treball però, encara que el seu nom era el primer en la llista de
candidats, es van assignar cinc candidats més pel premi Nobel quan aquest,
limita el nombre a tres.

Quan la guerra es va acabar i amb el suport financer del seu amic, el
Sr. Nuffield, va portar laboratoris de recerca dins l’actual Centre Ortopèdic Nuffield
– Per primera vegada, aquesta investigació s’introduïa en aquest hospital afectat.
Ell i el seu equip van realitzar un gran treball sobre la poliomielitis,
osteoporosis, el creixement dels ossos, l’escoliosi, osteoartritis, etc. i va
començar a treballar per intentar demostrar la seva teoria sobre l’origen de
l’os. La seva fama va viatjar per tot el món – i conseqüentment, va ser
constantment convidat a donar conferències. El 1965 va deixar la seva posició a
Oxford, esdevenint professor Emèrit de la Universitat d’Òxford i Emèrit de d’institut
Worcester. Això va succeir quan el General Franco era encara viu i, encara que
no estava massa disposat a tornar a la seva estimada Catalunya amb Franco
encara al poder, va decidir tornar-hi principalment perquè no tenia cap mitjà
de treball, si es quedava a Oxford. Llavors, ell i la meva mare es van instal·lar
a Barcelona on li van permetre visitar a pacients de forma privada (però no li
van donar cap oportunitat de fer recerca i investigació, que és el que ell
desesperadament volia fer). El seu retorn no va ser feliç –estava angoixat de
com va trobar el seu país, tanmateix, va ser capaç de deixar la seva obra
mestre publicada: “The Development and Decay of The Human Frame” (El
desenvolupament i envelliment del cos humà). Tal i com declara en el prefaci
del llibre:”això no és un llibre de text però la història fascinant del
desenvolupament de l’esquelet humà…, l’estructura que permet a l’home mantenir-se
dret i el preu que paga per aquest privilegi”

És pràcticament impossible comprendre la personalitat d’en Josep Trueta
sense tenir en compte el seu intens i profund amor a la seva pàtria, Catalunya.
va ser la principal raó del seu exili –tal i com ho va dir en una memorable
ocasió: “He deixat el meu país perquè no vaig voler veure com la llibertat del
meu poble es mor
i amb això també la llengua catalana”. El
seu hobby va ser la història- i va escriure fins i tot, un llibre anomenat:
“The Spirit of Catalonia” (L’Esperit de Catalunya), que va ser un intent de fer
entendre als seus companys anglesos el per què mai li va agradar que el mencionessin
com un espanyol i el per què la seva llengua materna no era l’espanyol. Des de
la mort de Franco, el llibre ha estat traduït en català i publicat a Catalunya
i ha tingut 20 edicions. Ell està considerat com un heroi català; per exemple,
és difícil trobar un poble o ciutat de Catalunya que no tingui un carrer,
jardí, estàtua- fins i tot un gran hospital amb el seu nom. No tant a nivell
estatal, estic segura que ell hagués estat el primer en no donar-li importància
a això. Un cop, li van preguntar si ell era un separatista i va dir: “Jo
no sóc un separatista, jo ja m’he separat”.

El llibre “The Spirit of Catalonia” és el primer llibre escrit directament
en anglès per un català durant la segona Guerra Mundial. La Universitat d’Òxford
el va publicar l’any 1946. Moltes persones es preguntaven com un cirurgià podia
escriure aquesta classe de llibre en mig de la guerra. La resposta és ben
senzilla: “El seu amor al seu país, Catalunya”. Ell volia explicar als
anglesos la història d’un país petit anomenat Catalunya, que era el seu país i
el seu amor i també era la seva principal font de motivació.

Va ser difícil trobar aquest llibre en versió original anglesa però ara
és possible trobar-lo per internet. La família Trueta va publicar aquest llibre
en versió online i uns amics meus: en Daniel Carles i en Josep Arnau (dos amics
meus catalans que estan vivint a Dublin) i també en Marc Font i una servidora
(nosaltres vivim a Catalunya) vàrem col·laborar amb la família Trueta a la seva
correcció en aquesta versió anglesa que està disponible per tothom a Internet.
Aquest llibre està disponible a la següent web:

http://10anys.vilaweb.com/trueta/pdf/spiritofcatalonia.pdf

Aquest llibre és un homenatge a tota una generació de persones que varen
ser derrotades militarment però no pas espiritualment, sense l’esforç i la
tenacitat de qui avui, ningú tindria res de què parlar. És, sens dubte, un
llibre d’obligada lectura.

Finalment, al gener de 1977 Josep Trueta moria a Barcelona -15 mesos
després de la mort de la seva esposa l’Amèlia.

Fins aleshores, va acumular tota classe d’honors i en el seu Currículum
Vitae consta 66 distincions d’Universitats, etc. de tot el món, va publicar uns
200 diaris i 15 llibres monogràfics.

Va tenir un gran nombre d’alumnes de diferents nacionalitats, tots de
qui han parlat amb un gran respecte i afecte cap a ell. Com un d’ells que va
escriure: “La vida exaltada d’en Josep Trueta no era simplement el resultat dels
accidents geogràfics i històrics del seu naixement. Ell no només va respondre a
la història, ell hi va contribuir-hi”.

Beannacht De ort, go deo!!! (Que Déu el beneeixi per sempre)

 

1 comentari

Rodatge de la pel·lícula King Conqueror

A finals de l’any passat, es començà a rodar la pel·lícula basada en la vida d’en Jaume I el conqueridor. El títol del llargmetratge és King Conqueror i intervé l’actor britànic Tim Roth que entre d’altres, ha fet Pulp Fiction, he incredible Hulk. L’actor interpretarà el paper de Pere II, pare de Jaume I.

La pel·lícula està dirigida per Josep Antoni Escrivà, el rodatge durarà aproximadament unes 14 setmanes i es rodarà a les ciutats d’Alcoi, València, Morella, Illes Balears i França, entre d’altres i s’acabarà a la tardor de 2008, any en què es commemora el centenari del naixament de Jaume I.

King Conqueror està basada en fets històrics i narrarà la vida del monarca que va conquerir Mallorca i el Regne de València.

Sens dubte, una pel·lícula que no ens podem perdre!!!

Trailer:

3s comentaris

Les relacions a la feina

Mai he parlat de les relacions entre home-dona que hi ha a la feina. És un tema que sempre he "passat" bastant i que ara em sorprèn força. Sempre he treballat en empreses petites-mitjanes i tampoc m’havia fixat massa en aquest tema.

L’any passat, treballava a l’empresa de peix com a Secretària de Direcció; tenia un despatx per mi sola i estava bastant desconnectada de les relacions del personal.

En aquesta empresa de quasibé 500 treballadors, me n’adono de la quantitat d’homes i també dones que busquen relacions extra-professionals, molts d’ells, persones casades. Jo no m’he casat mai i per tant, no sé quina necessitat pot haver de mantenir una relació extra-professional: crisi en el matrimoni, egoïsme propi de la persona, fer-se el "maxote", etc.  però m’és igual!!

Evidentment que no tothom és igual però hi ha un sector de gent que sembla que busquin sigui com sigui, enrollar-se amb algú, desesperadament. Quin problema té aquesta societat? la gent no fol….a casa seva? (amb perdó de l’expressió), La gent està farta de tot? La gent porta massa anys casada? La gent s’estima realment a la seva parella? 

Un altre tema curiós és que hi ha gent que es pensen que un/a noi/a solter/a, han d’estar a la disposició d’ells i has d’aguantar les seves gràcies. Si no ho fas, ja estàs mal vista. És un tema que no acabo d’entendre massa, al segle XXI. Suposo que aquest fet no és aïllat i que passa en molts llocs.

M’agradaria sentir la vostra opinió.

8s comentaris